LA 1ª GUERRA MUNDIAL (Socials)

EL DESENVOLUPAMENT DE LA 1ª GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

Els països beligerants i les fases del conflicte

La guerra va ser mundial pq s van enfrontat les principals potències i els respectius imperis. Els imperis centrals van rebre el suport de Turquia i Bulgària. La triple entesa va rebre suport d’italià (que va abandonar la triple aliança), romania, Grècia i EUA. Hi ha 4 fases:

La guerra de moviments (agost 1914)

El  pla alemany volia una Victoria rapida cap a frança per després girar-se contra Rússia. Pla Shieffen: consistia en fer un atac sorpresa a gran escala sobre frança travessant bèlgica, pero els alemanys van ser aturats a la batalla del Marne. Russia atenta a peticions de frança va llensar una ofensiva contra alemanya. Els russos van ser derrotats.

La guerra de Posicions (1914-1917)

Es van fer les trinxeres . Els alemanys van intenar trencar els fronts a la batalla de Verdun i els britànics a la batalla del Somme, totes 2 sense resultats.

·         En el mediterrani, els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia però van fracassar.

·         Les colònies alemanyes de l’africa van ser conquerides xls britànics ( excepte Tanganyika)

·         A l’orient mitjà els aliats  van ocupar les posicions otomanes de Palestina, Síria i Irak.

Paral·lelament va tenir lloc la guerra submarina.

La crisi de 1917

Canvi en situació militar x dos motius:

·         Revolució russa: va destronar el tsar i va imposar govern comunista. Russia va abandonar la guerra al 1918 i va cedir territori a alemanya.

·         Entrada dels EUA en guerra: primer eren neutrals però  venien subministraments als aliats. Finalment anaven am el aliats i els van porta molt beneficis.

Ofensiva 1918 i final de la guerra

La retirada russa va permetre a alemanya fer la gran ofensiva, però la arribada dels EUA la va fer fracassar. Com que ja feia temps de guerra, hi havia pocs homes i insuficiència de subministraments va manifestar la feblesa d’alemanya i dels seus aliats. NOVEMBRE 1918 Fi.

UN CONFLICTE DIFERENT

Conseqüències

Per culpa de viure en trinxeres... els soldats estaven mol malament. Guerra: 8 milions de persones mortes i 9 milions de persones ferides. Conseqüència- superpoblació femenina.

Mobilització rereguarda

Es va fer una economia de guerra ( l’estat prenia decisions de la producció) en canvi de les empreses. Incorporació massiva de dones al mon laboral.

Armes noves

Aviació: metralladores i bombes, zepelí. Blindats: 1916. Submarins, Artilleria, Armes Quimiques ( gas mostasssa).

Les consequencies del conflicte i la organitzacio de la pau

Pau de paris i tractat de Versalles (1919-1920)

Conjunt de tracts firmts pels països vençuts.

Canvis terriotrials

·         Alemanya va perdre totes les colonies i tot va passar a frança.

·         Imperi autrohungares: Austria i Hongria.

·         Imperi Otomà: turquia

·         Polonia: va rebre terriroes russos aautrsiacs i alemanys.

·         Romania: rebre transilvania

ELS FELIÇOS ANYS VINT?

Van ser una época de llums i obres, al principi es va patir una crisi forta economica a causa de la lenta recuperacio després de la guerra, van persistir les tensions entre França i Alemanya pel pagament de les reparacions de la guerra. A partir del 1924, l'economia va millorar i es va crear un clima d'entesa entre les potèn...cies .

Un creixement econòmic Desigual

després de la primera guerra mundial, l'hemogenia es va desplaçar des del regne unit cap

els estats units. Les economies europees a la pau va ser llarga i difícila causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l'augment de l'atur. A Alemanya van pujar els preus, a causa de les reparacions de la guerra. A partir del 1923 es va produir un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida als paisos europeus.

El triomf de les primeres dictadures

Els imperir autoritaris havien desaparegut i en els nous paisos es van implantar els régims democratics. En un moment de cirsi economica, va generar greus tensions socials. Entre les classes mitjanes i altes es va estendre la por que hi ha hagués una revolució comunista. En alguns països es van imposar règims dictorials, es van establir dictadures a Espanya,Hongria,Polonia pero el mes destacat va ser a italia Mussolini.

La politica internaciol: de la  tensió a l'esperança

 La situacio va esclatar quan Alemanya patia una forta crisi economica, no va poder afrontar el pagament de les reparacions de la guerra que le devia a França. L'Exèrcit francès va ocupar la regió del Ruhr(1923) que era la zona més rica d'Alemanya i on es concentrava la produccio de carbo i acer. La intencio de França eraexplotar les mines alemanyes i quedar-se els beneficis. Per solucionar el problema els estats units van posar en marxa el pla Dawes. Alemanya rebria un prestec d'EUA que li permetria pagar les reparacions als aliats. La millora economica va generar un ambient de distencio política que va coincidir amb una bona entesa entre frança i Alemanya. El resulta de l'entesa va ser el tractatde Locarno (1925) A partir d'aquest moment parlarem d l'esperit de locarno per descriure l'impuls pacifista que va sorgir, es va ucrear una sensacio d'euforia que es va transmetre a altre àmbits de la vida. Per aixo anomenem aquesta época com els feliços anys vint  

La crisi dels anys trenta

El crac de la borsa de Nova York el 1929 va provocar una greu crisi a escala mundial. La insolidaritat internacional per solucionar la crisi va enfortir el extremisme polític.

L'origen de la crisi del 29 Superproduccio:Durant la primera guerra mundial els paisos implicats havien centrar la seva economia en la produccio de güera i altres paisos el van substituir en el mercat internacional L'especulació (guany que es basa: en el canbi de preus) L'euforia economica i la disponibilitat de crèdits d'interès baixos van afavorir l'especulació borsària. L'augment constant de les cotitzacions animava les inversions. Els petits estalviadors van invertir en la compra d'accions, pero quan la confiança en el sistema va desapareixer va esclatar la crisi de la borsa. El dijous negre (24 d'octubre de 1929) es va produir una venda massiva d'accions.