ÀNTIC RÈGIM (Història)

Unitat 1. L’ Antic Règim

1.     Què és l’Antic Règim?

L’Antic Règim és un sistema polític, social i econòmic important a Europa ja que dominava, durant l’edat moderna (S.XV – SXVIII).

·         L’antic Règim a nivell social es caracteritza per una societat estamental, dividida en dos grans grups: privilegiats i no-privilegiats.

 Els privilegiats, no pagaven impostos, i son la minoria de la població (<10%); n’hi ha dos Noblesa i el Clergat.

Els no-privilegiats, també n’hi ha dos: burgesos i pagesos, i a sota de tot els marginals.

Privilegiats

No-Privilegiats

·         L’antic Règim a nivell polític: són monarquies absolutistes; el rei té tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). No hi ha separació de poders.

o   Legislatiu : Fa lleis

o   Executiu: les posa en marxes

o   Judicial: fa que les lleis es compleixin

·         L’antic Règim a nivell econòmic, diem que l’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia, [Economia rural]; a partir dels segles XVII i XVIII, la burgesia va agafar, més força econòmica. Per tant la burgesia té diners, però no té cap dret polític.

A finals del segle XVIII dos fets marcaran el fi de l’absolutisme:

-          Revolució industrial (Anglaterra 1860)

-          Revolució Francesa (França 1789)

2.     L’Antic Règim: Sistema Polític

La monarquia absoluta es la típica forma de monarquia que hi ha a l’edat moderna, es caracteritza per la concentració de poders en el Rei.
Els teòrics de l’època deien que la monarquia venia de Déu. A l’edat moderna, els reis es barallaven amb els Papes. Deien que la injustícia de tenir poders era ma de Deu.

 Lluis XIV de França era el rei Sol, tot girava al seu voltant, fins i tot, ell es creia que era el centre de tot, i va acabar tornant-se boig de tenir tants poders. Ell és el representat més important de l’absolutisme.

A Partir del S. XVIII, la justificació de que es cosa de Déu, la gent la comentava a qüestionar. Els primers que ho posen en dubte són els Il·lustrats : enlloc de donar importància a Déu, donen importància a la Raó. La majoria eren burgesos.
Aquest moviment dels il·lustrats, està de moda, i fins i tot, alguns reis es posen l’etiqueta d’il·lustrats. Aquests reis que es creien il·lustrats, s’anomenaven “Fills del despotisme il·lustrat”. Una frase que els identifica molt és “todo para el pueblo, pero sin el pueblo”. Els reis que es creien il·lustrats, feien coses pel poble, però els únics que governaven eren ells mateixos. Uns quants reis “despotisme il·lustrat” : Caterina de Rússia, Frederic de Prússia, Carlos III.

A partir de la segona meitat del S. XVIII (1750), comença la crisi de l’antic Règim, crítiques a l’absolutisme. Els pensadors il·lustrats, son els que els fan la critica.
Els il·lustrats volen la separació de poders (legislatiu, judicial i executiu):
- Legislatiu : Parlament que representi a la població
- Executiu: Rei
- Judicial: Jutges
Els il·lustrats també volen un sistema democràtic, no creuen en els estaments i creuen en la igualtat de tots els essers humans.

3.     Antic Règim: Sistema Social

És un sistema basat en estaments. Dividits en 2 grans grups:

·         Privilegiats (no paguen impostos, >10 % de la població, tenen càrrecs polítics, propietaris de terres)

o   Clergat

o   Noblesa

·         No-Privilegiats (treballen, no participen en política, paguen impostos) [3r ESTAT]

o   Burgesia

o   Pagesia

o   Classes Marginals

El què regeix que estiguis en un estament, és el teu naixement.

3.1.    Clergat

El clergat és un estament privilegiat de l’antic règim. Exempció fiscal o tributaria (no paguen impostos) i a part pot administrar justícia (pot ser jutge de les seves terres). El clergat es alfabetitzat (sap llegir i escriure i contar) i per això molts capellans s’encarreguen de l’organització i molts d’ells a l’ensenyament.

El clergat és un estament  que es diu que es heterogeni; hi ha l’alt clergat (molts poders i molts diners) i el baix clergat (pocs diners i pocs poders) el que tenen en comú és que no paguen impostos. El primer fill que tenien era l’hereu i el segon el fill monjo. Com a excepció algun clergue governava com si fos rei, és el cas d’un cardenal molt famós: Richelieu S. XVIII  a França.

3.2.    Noblesa

La noblesa era el 3 o 4 % de la població, però tenien el poder del 70 % del territori Europeu, l’altre 30% era del clergat. Aquesta noblesa a l’antic Règim, s’havia refinat molt; en comptes d’anar a la guerra pagaven als guerrers per què hi  anessin ells. Els nobles preferien anar les festes als castells.

Tenien exempció tributaria, eren propietaris de es terres i administraven justícia, tenen càrrecs polítics. El que determinava si eres noble o no s’anomena “noblesa de sang” la noblesa es de per vida. Hi havia un petita excpció_0.001% que era si algun camperol feia algun acte heroic per salvar la vida del rei, el rei el podia fer noble (Noblesa de servei).
La noblesa és un grup heterogeni : alta noblesa (_rica,majoria) i baixa noblesa (_{rang de noble, però no te diners})

3.3.    Tercer Estat (No-privilegiats)

És el que treballa per poder sobreviure, paguen impostos, poden participar en política, es un estament mol heterogeni ( gent molt rica i gent molt pobre).

3.3.1.                Burgesia

La burgesia la trobem a les ciutats, són gent que es guanya la vida en el mon de les finances i el comerç. No treballen al camp. Guanyen diners. Es un grup heterogeni:

-          Alta burgesia : banquers, homes de negocis, tenien molts diners.

-          Mitjana burgesia: feien negocis ala ciutat

-          Baixa burgesia: tenien un petit negoci i pocs diners.

La alta burgesia tenia més diners que els nobles. Per tant te molts diners però no tenien poder polític; això els fa molta ràbia; ells volien ser privilegiats.

3.3.2.                Pagesos

Estan al camp i son el 85 % de la població de l’antic règim. Treballa a les terres. El pagès havia de pagar al noble per poder treballar -> Sobreviure.
Era un estament de subsistència. Els pagesos a part de l’impost al rei, havien de pagar el Delma;  havien de pagar a l’església; era el 10 % de la collita.
La pagesia estava sotmesa una gran pressió fiscal (tributaria).

Hi havia anys que hi havia males collites, però el noble i l’església els hi havia de donar l’impost igualment. Això feia que si hi havia mala collita el pagès és morís de gana; d’això se’n diu “Crisis de Subsistència”. Una de les causes de la revolució francesa, és una crisis de subsistència.

3.3.3.                Classes marginals

Les trobem a les ciutats, sobretot. La gent que vivia de la mendicitat, eren persones que per algun problema físic no podia treballar al camp; gent també amb dificultats psíquiques.

El tercer estat, juntament amb el primer i segon estat; el rei podia convocar-los en una reunió (un representant de cada). La reunió la convocava el rei molt excepcionalment. Aquesta reunió es deia “les corts” a Espanya, “dieta” a alemanya,  “parlament” a Anglaterra i “Estats Generals” a França.  Anglaterra, a diferència dels altres països, al S.XVII, el parlament es farà molt fort. Farà que passi d’una monarquia absolutista, a una monarquia parlamentària.

4.     Antic Règim: Sistema Econòmic

Guaret

plantació

La base econòmica de l’antic Règim, és l’agricultura. Dominada per una noblesa i un clergat que té les terres, però que elles no conreaven. [La noblesa anglesa es una excepció ja que te el xip capitalista (tenir més producció  invertir en les terres). Aquest fet farà que a Anglaterra passi la revolució industrial.]
A l’antic Règim, les tècniques no havien canviat: feien la rotació triennal.

Les terres dels camperols no tenien límits fixos, és a dir, eren parcel·les sense tanques (Open fielts: nom anglès).
La agricultura de l’antic règim produïa poc, moltes de les terres es desaprofitaren pel guaret. Això si si sumen males collites significa ciris de subsistència. A part i havien molt males comunicacions; cada zona menjava el que feia. Hi havia pocs mercats ( per culpa de les comunicacions).
A l’antic Règim trobem “Industria manufactura”, artesanal. La indústria aquesta era molt marginal. Aquesta indústria la controlaven els burgesos i estaven organitzats en gremis.
També hi havia el comerç, que el controlava la alta burgesia; era comerç marítim.

5.     Sistema demogràfic de l’Antic Règim [POBLACIÓ]

Durant la època moderna la població creix, però lentament, a Europa. A meitats del S. SVI la població europea era de 60 milions. A mitjans de S. XVI era de 71 milions. En 100 anys només ha pujat  11 milions, és molt poc.
Causes de la mínima augmentació de població:

-          Altíssima natalitat ( no anticonceptius, fills única riquesa)

-          Alta mortalitat infantil

-          Altíssima mortalitat (sobretot infantil – no arriben a l’any de vida)

-          Esperança de vida de les persones a l’Antic Règim era de 30 anys

-          Malalties sense curació (febre groga, xarampió, tuberculosi, tifus, malària...)

-          Fams (males collites)

-          Guerres (molts conflictes bèl·lics (guerra dels 30 anys)

 --------------------------------------

Si voleu l'arxiu word per tal de poder descarregar-lo i imprimir-lo amb millor format click aquí: DOCUMENT