L'EMPRESA I EL SEU ENTORN (Economia)

L’EMPRESA és un conjunt d’elements organitzats i coordinats per la direcció, orientats cap a l’obtenció d’una sèrie d’objectius i que actuen sota condicions de risc.

L’OBJECTIU BÀSIC de l’empresa és maximitzar els beneficis, minimitzant costos.

Els ELEMENTS que componen l’empresa són: factors humans (persones físiques o jurídiques que tenen vinculació directa amb la empresa), factors materials (son els bens econòmics de la empresa), organització(conjunt de relacions d’autoritat i coordinació) i l’entorn(factors que condicionen l’actuació de l’empresa).

Les Àrees funcionals de l’empresa són: àrea de producció (controlar aprovisionament de matèries primeres i gestionar producció béns i serveis), àrea comercial (conjunts d’activitats necessàries per fer arribar als consumidors els béns i serveis), àrea de finançament i inversió (captar fons necessaris pel funcionament de  l’empresa i dur a terme la política d’inversions), àrea de recursos humans (seleccionar i contractar treballadors, formar-los i organitzar tot el personals, pagar, contractes...).

L’EMPRESA COM A SISTEMA es caracteritza per ser un sistema obert que combina elements o subsistemes diferents que produeixen efectes sinèrgics, constituint un sistema global que s’autocontrola.

L’ENTORN és la suma de factors que condicionen l’actuació de l’empresari i , en conseqüència, l’empresa. Entorn General: (afecta a totes les empreses en general; aspectes politics, culturals, tecnològics...). Entorn Específic: (afecta a una empresa de manera concreta: clients, competència...).

Cultura Empresa: sèrie d’influències constants i duradores que condicionen d’alguna manera el comportament de les persones que componen l’empresa; la personalitat de l’empresa.

La RESPONSABILITAT SOCIAL és aquella que té l’empresa envers la societat en general.

Els Costos socials son aquells que repercuteixen a la societat. Positius (enllumenat, recollida escombraries..), Negatius (fum xemeneies, residus que aboca un riu...)

La CADENA DE VALOR és un conjunt de funcions que afegeixen valor als productes i serveis de l’empresa, intentat obtenir la màxima rendibilitat, reduint allò que es superflu, en cadascuna de les fases e que es desenvolupa un producte(aprovisionament, producció, màrqueting...)

La RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA es pot definir com la integració activa i voluntaris per part de les empreses de les preocupacions socials i mediambientals a les seves operacions comercials i les seves relacions amb els seus interlocutors.

La ÈTICA EMPRESIARIAL és la responsabilitat ètica de l’empresa, que té en compte les conseqüències de l’activitat empresarial, de les prestacions socials que ofereix i dels costos i mediambientals que incorre. La responsabilitat ètica de l’empresa tan sols no perjudica la seva rendibilitat econòmica sinó que es pot convertir en un avantatge competitiu.(ed,mral, prstigi..)

L’ EMPRESARI es una o més persones que tenen com a finalitat prendre decisions per aconseguir uns objectius marcats prèviament, intentat mantenir un equilibri entre tots els element que formen l’empresa i actuant sempre en condicions de risc.
Funcions empresari: Planificar (interpretar desitjos consumidor mitjançant estudis de mercat), Gestionar ( dirigir tots els elements que formen l’empresa, cap a l’objectiu prèviament marcat), Organitzar o coordinar ( tots sigui mes eficaç), Controlar ( conèixer i corregir).

·         CLASSIFICACIÓ EMPRESES:

o   Segons activitat:

§  Sector Primari (realitzen activitats referents als recursos naturals: ramadera..).

§  Sector Secundari ( transformen, industrials: Procés productiu.: fabrica tèxtil).

§  Sector Terciari (serveis empreses comercials (venda articles, banc, clínica, súper...)

o   Segons Mida:

§  Diversos criteris per classificar: criteri econòmic (volum facturació), criteri tècnic (nivell tecnològic, innovació capital), criteri patrimonial(bens drets i obligacions que te), criteri organitzatiu (nombre treballadors empresa i organització d’ells).

Dimensió	Nr. Treballadors	Volum facturació anual	Total Actiu
Micro empreses	0-9	= o – de 2 milions €	= o inferior a 2 m.€
Petita empresa	10-49	= o – de 10 milions €	= o inferior a 10 m.€
Mitjana empresa	50-249	= o – de 50 milions €	Fins a 43 milions €
Empresa gran	Més de 250	Més de 50 milions €	Més de 43 milions €

o   Segons Propietat del capital

§  Privada ( propietat de persones físiques o jurídiques particulars (Danone,bar, Seat)

§  Pública (propietat de l’estat o entitat de caràcter públic (Renfe, TVE..)

§  Mixta (propietat compartida entre estat i particulars (majoria de l’estat).

o   Segons Estructura Jurídica

§  Individual ( un sol propietari; l’empresari ha posat tot el capital) (Petita botiga pa).

§  Socis o Societària ( té un o més propietaris; patrimoni comú cadascú aporta capital (BBVA, IBM...)

TIPUS D'EMPRESA (Economia de l'empresa)

·         EMPRESA INDIVIDUAL (Personalitat física)

o   Empresari individual

Persona física que realitza en nom propi i mitjançant una empresa una activitat comercial, industrial o professional. No fa falta capital mínim. El nom de l’empresa ha de ser del titular. Paguen a Hisenda mitjançant l’ IRPF.

o   Societat Civil Privada

2 o més persones posen en comú diners, béns o industria, per repartir-se els guanys. Tenen personalitat física. Responsabilitat il·limitada i personal davant de terceres persones. Pactes privats. No hi ha límit de capital. Qualsevol Nom d’empresa. IRPF.

·         EMPRESA SOCIETÀRIA (Personalitat jurídica)

o   Societat civil pública

Igual que la societat civil privada, però els pactes entre socis són públics. Per tant personalitat jurídica. Registre Mercantil.

o   Societat mercantil

Diverses persones que reuneixen un fons patrimonial comú. Pactes públics. Es classifiquen en 2 TIPUS:

§  PERSONALISTA

v  Societat Col·lectiva

Mínim dos socis però sense màxim. Tots els socis intervenen en la gestió. Els socis responen dels deutes socials. NO hi ha capital mínim per ala constitució. El nom d l’empresa ha de ser el de tots els socis o acabats amb les sigles SC. Tributen Impost de societats.

v  Societat comanditària simple

Nombre mínim socis 2: un col·lectiu (intervé directament en la gestió i un comanditari (només posa diners i obté beneficis, sense intervenir en la gestió de la empresa). No capital mínim. Fi nom amb s.com. Impost Societa.

§  CAPITALISTA

v  Societat comanditària per accions

Igual que la comanditària simple, però:els socis comanditaris es representen en accions. Capital mínim 60102,21€.Tributen impost societats

v  Societat de Responsabilitat Limitada

Apropiada per pocs socis i amb poc capital.  Nombre socis és d’un o més d’un. Els socis tenen drets (participar amb beneficis, decisions socials, informació). Capital social dividit en participacions. SRL o SL. Impost Societats. Constitució: denominació societat, objecte social, capital social, domicili social. Òrgans: - Junta General:decisió, comptes.. . -Administradors: pot ser a una sola persona, no poden dedicar-se a un gènere de comerç semblant.

v  Societat limitada nova empresa

Nombre màxim socis 5 i persones físiques. Capital mínim de 3012 i màxim de 120202. El nom ha de ser els cognoms i nom d’un dels socis per un codi alfanumèric i sigles SLNE. Se li dona ajudes fiscals.

v  Societat Anònima

Nombre socis  un o més d’un tant físiques com jurídiques. Responsabilitat limitada al capital aportat per cada soci. Capital  es divideix en parts iguals i cada part s’anomena acció. Capital mínim es de 60101,21. Raó social S.A . Inscriure al registre mercantil. Tributen a l’impost de societats. Constitució: denominació societat, objecte social, domicili social, capital social, nombre d’accions, manera d’organitzar, altres pactes. Òrgans: Junta General(reunió accionistes i es vota) i Administradors. Accionistes: dret a participar al repartiment de beneficis, dret preferent de subscripció a noves accions, dret assistència i vot a les juntes, dret a impugnar els acords socials, dret d’informació.

v  Societat Laboral

o   Societat d’interès social

§  Cooperativa

Associació persones físiques o jurídiques amb interessos i necessitats comunes. N’hi ha de primer grau (3 socis físics) i les de segon grau (persones jurídiques). Responsabilitat dels socis pels deures de la cooperativa queda limitada a l’impost nominal de les respectives aportacions socials. Cap soci de primer grau no pot tenir mes del 25% i en el cas de segon grau el 45%. Raó Social: S.coop. El 30 % dels beneficis a un fons comú de reserva. Òrgans: Assemblea General ( reunió de socis per prendre acords), Consell Rector (govern, gestió i representació), comitè de recursos( nomes primer grau), i interventors (censura de comptes anuals). Socis: tenen drets, participar  en les activitats de la empresa, rebre informació  i complir les obligacions.

IDEA GENERAL DE LA FILIOSOFI, els INICIS

La filosofia neix a Grècia a partir del segle VII aC a Grècia arcaica i prearcaica, s’origina a l’occident. La filosofia està absolta, no te utilitat. Procedeix de totes les àrees del coneixement, es l’origen de totes les ciències. S’encarregaven de l’estudi de la naturalesa, s’encarregaven de tot el que era saber. La filosofia es una activitat que permet endinsar-se de manera concreta i reflexiona amb concreció les coses que ens afecten. La filosofia s’encarrega d’investigar aspectes de la societat que no investiga cap altre. 
A Grècia inicien uns processos de relació de manera diferent. Els escribes Egipte eren els que dominaven l’alfabet. El coneixement es diferenciava a partir dels mites que eren relats sobre déus. Els grecs no contaven amb llibres però tenien dues obres literàries. L’autor de llibres era l’homer ( odissea i il•liada ). A partir del segle VII aC les persones cultes deixen a banda els mites i comencen a pensar que per saber del món han d’observar la naturalesa. 
Els que estudiaven la naturalesa estudiaven la phisis, i pensaven que hi havia un arkhè que era un element que estava per sobre de tot. Les persones que van iniciar el procès de d’estudiar la phisis eren de dues escoles: la jònica (Turquia) i la eleata (Sicília.
Escola jònica Tales de milet: 1r filosof occidental que va predir un eclipse l’any 585aC, pensava que l’arkhè de la phisis era l’aigua Anaxímenes: (500 aC aprox.) pensava que a la phisis no nomes hi havia un element, pensava que hi havia 4 elements a la phisis ( aigua, aire, foc i terra ) pero dintre d’aquesta phisis l’aire era el mes important perque era menys dens. Anaximandre: Accepta la ipotesis de que a la naturalesa hi ha elements però pensa que l’arkhè de la phisis es intocable. Heràcnit: Investiga la phisis i veu que l’arkhè es el foc ens parlara de l’estructura de la naturalesa, pensa que a la naturalesa hi ha elements de signe contrari, pensa que la naturalesa esta en constant moviment ( era pluralista ) 
Escola Eleata Pitàgores: segle VII aC, 1r autor de tradicció eleata. Va haver la secta dels pitagorics que reflexionaven sobre l’univers i la terra i es dedicaven a la contemplació inspirada, van descobrir la 5ª de la guitarra gràcies a la teoria de l’harmonia. Veuen que el so de les guitarres te a veure amb la tensió. Parmènides: es el filosof mes important de la tradició eleata, era monista. Pensa que a la phisis nomes hi ha un element, aquest element es l’esser, pensa que tot el que hi ha a la naturalesa es esser, si hi haguès algu que no fos esser cauria al no-esser, es a dir, no seria res. 
L’atomisme es un corrent de pensament que intenta unir el pluralisme i el monisme, per una opart son pluralistes perque pensen que l’arkhè son els atoms, que hi ha molts atoms pero son monistes perque pensen que nomes hi ha 1 atom.

LA 1ª GUERRA MUNDIAL (Socials)

EL DESENVOLUPAMENT DE LA 1ª GUERRA MUNDIAL (1914-1918)

Els països beligerants i les fases del conflicte

La guerra va ser mundial pq s van enfrontat les principals potències i els respectius imperis. Els imperis centrals van rebre el suport de Turquia i Bulgària. La triple entesa va rebre suport d’italià (que va abandonar la triple aliança), romania, Grècia i EUA. Hi ha 4 fases:

La guerra de moviments (agost 1914)

El  pla alemany volia una Victoria rapida cap a frança per després girar-se contra Rússia. Pla Shieffen: consistia en fer un atac sorpresa a gran escala sobre frança travessant bèlgica, pero els alemanys van ser aturats a la batalla del Marne. Russia atenta a peticions de frança va llensar una ofensiva contra alemanya. Els russos van ser derrotats.

La guerra de Posicions (1914-1917)

Es van fer les trinxeres . Els alemanys van intenar trencar els fronts a la batalla de Verdun i els britànics a la batalla del Somme, totes 2 sense resultats.

·         En el mediterrani, els britànics van intentar prendre el Bòsfor i els Dardanels per aïllar Turquia però van fracassar.

·         Les colònies alemanyes de l’africa van ser conquerides xls britànics ( excepte Tanganyika)

·         A l’orient mitjà els aliats  van ocupar les posicions otomanes de Palestina, Síria i Irak.

Paral·lelament va tenir lloc la guerra submarina.

La crisi de 1917

Canvi en situació militar x dos motius:

·         Revolució russa: va destronar el tsar i va imposar govern comunista. Russia va abandonar la guerra al 1918 i va cedir territori a alemanya.

·         Entrada dels EUA en guerra: primer eren neutrals però  venien subministraments als aliats. Finalment anaven am el aliats i els van porta molt beneficis.

Ofensiva 1918 i final de la guerra

La retirada russa va permetre a alemanya fer la gran ofensiva, però la arribada dels EUA la va fer fracassar. Com que ja feia temps de guerra, hi havia pocs homes i insuficiència de subministraments va manifestar la feblesa d’alemanya i dels seus aliats. NOVEMBRE 1918 Fi.

UN CONFLICTE DIFERENT

Conseqüències

Per culpa de viure en trinxeres... els soldats estaven mol malament. Guerra: 8 milions de persones mortes i 9 milions de persones ferides. Conseqüència- superpoblació femenina.

Mobilització rereguarda

Es va fer una economia de guerra ( l’estat prenia decisions de la producció) en canvi de les empreses. Incorporació massiva de dones al mon laboral.

Armes noves

Aviació: metralladores i bombes, zepelí. Blindats: 1916. Submarins, Artilleria, Armes Quimiques ( gas mostasssa).

Les consequencies del conflicte i la organitzacio de la pau

Pau de paris i tractat de Versalles (1919-1920)

Conjunt de tracts firmts pels països vençuts.

Canvis terriotrials

·         Alemanya va perdre totes les colonies i tot va passar a frança.

·         Imperi autrohungares: Austria i Hongria.

·         Imperi Otomà: turquia

·         Polonia: va rebre terriroes russos aautrsiacs i alemanys.

·         Romania: rebre transilvania

ELS FELIÇOS ANYS VINT?

Van ser una época de llums i obres, al principi es va patir una crisi forta economica a causa de la lenta recuperacio després de la guerra, van persistir les tensions entre França i Alemanya pel pagament de les reparacions de la guerra. A partir del 1924, l'economia va millorar i es va crear un clima d'entesa entre les potèn...cies .

Un creixement econòmic Desigual

després de la primera guerra mundial, l'hemogenia es va desplaçar des del regne unit cap

els estats units. Les economies europees a la pau va ser llarga i difícila causa de la destrucció provocada per la guerra, la inflació i l'augment de l'atur. A Alemanya van pujar els preus, a causa de les reparacions de la guerra. A partir del 1923 es va produir un creixement de la producció, un descens de l'atur i una millora del nivell de vida als paisos europeus.

El triomf de les primeres dictadures

Els imperir autoritaris havien desaparegut i en els nous paisos es van implantar els régims democratics. En un moment de cirsi economica, va generar greus tensions socials. Entre les classes mitjanes i altes es va estendre la por que hi ha hagués una revolució comunista. En alguns països es van imposar règims dictorials, es van establir dictadures a Espanya,Hongria,Polonia pero el mes destacat va ser a italia Mussolini.

La politica internaciol: de la  tensió a l'esperança

 La situacio va esclatar quan Alemanya patia una forta crisi economica, no va poder afrontar el pagament de les reparacions de la guerra que le devia a França. L'Exèrcit francès va ocupar la regió del Ruhr(1923) que era la zona més rica d'Alemanya i on es concentrava la produccio de carbo i acer. La intencio de França eraexplotar les mines alemanyes i quedar-se els beneficis. Per solucionar el problema els estats units van posar en marxa el pla Dawes. Alemanya rebria un prestec d'EUA que li permetria pagar les reparacions als aliats. La millora economica va generar un ambient de distencio política que va coincidir amb una bona entesa entre frança i Alemanya. El resulta de l'entesa va ser el tractatde Locarno (1925) A partir d'aquest moment parlarem d l'esperit de locarno per descriure l'impuls pacifista que va sorgir, es va ucrear una sensacio d'euforia que es va transmetre a altre àmbits de la vida. Per aixo anomenem aquesta época com els feliços anys vint  

La crisi dels anys trenta

El crac de la borsa de Nova York el 1929 va provocar una greu crisi a escala mundial. La insolidaritat internacional per solucionar la crisi va enfortir el extremisme polític.

L'origen de la crisi del 29 Superproduccio:Durant la primera guerra mundial els paisos implicats havien centrar la seva economia en la produccio de güera i altres paisos el van substituir en el mercat internacional L'especulació (guany que es basa: en el canbi de preus) L'euforia economica i la disponibilitat de crèdits d'interès baixos van afavorir l'especulació borsària. L'augment constant de les cotitzacions animava les inversions. Els petits estalviadors van invertir en la compra d'accions, pero quan la confiança en el sistema va desapareixer va esclatar la crisi de la borsa. El dijous negre (24 d'octubre de 1929) es va produir una venda massiva d'accions.